¡Hola a [email protected]!

[email protected] al nuevo foro de coches.net. ¡Esperamos que os guste! :)

Si tenéis algún problema o sugerencia podéis comentarlo en este post

¿En qué gastan el dinero los gobernantes en Cataluña?

mercromercro MegaForero
Pues en dar clases de catalán y de costumbres catalanas a los inmigrantes...

Y luego a pedir pasta porque se les estropean los trenes.
La Generalitat dará cursos de catalán y de inserción laboral a los inmigrantes que quieran

http://www.20minutos.es/noticia/283877/0/cursos/catalan/inmigrantes/
20090327085820.jpg "De la homosexualidad antes no se hablaba, luego estuvo mal visto, después se puso de moda y hasta fue síntoma de modernidad, ahora se le hace propaganda y hasta se fomenta...cuando sea obligatorio, que avisen para poder cambiar de país."
«1

Comentarios

  • akejodoakejodo MegaForero ✭✭✭
    Inmigrantes y trenes rotos.......

    ...este post es claramente anti Belmar.
  • HERMESHERMES MegaForero ✭✭✭✭✭
    Y..? a quien consideran inmigrantes esos des-gobernantes..?
    en fin, ni hitler lo hizo tan bien.., lo peor, que zp lo consiente..
    saludos
    [IMG]https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Escudo_de_España_(mazonado).svg/50px-Escudo_de_España_(mazonado).svg.png[/IMG] "Es mejor que te odien por quien eres a que te amen por quien no eres"image bandera-espana.jpg
  • MalakoMalako Forero Master ✭✭✭✭
    En comprar millones de libros escritos en catalán y tenerlos almacenados en un almacen, para así subvencionar la "lectura en lengua catalana".

    Real como la vida misma.
    - "Queremos que los ciudadanos paguen menos impuestos..." (ZapatERE)
    - "Bajar los impuestos es de izquierdas..."(ZapatERE)
    - "Subir los impuestos es razonable y solidario.."(ZapatERE)
    - "Yo había oído decir a Zapatero que bajar impuestos es de izquierdas. ¿Y ahora subirlos qué es? A no ser que la definición correcta es para ser de izquierdas hay que estar de acuerdo con todo lo que se le ocurre a Zapatero y a sus colaboradores. Un poco de seriedad", (Joaquín Leguina)
  • imf13imf13 MegaForero ✭✭✭
    mira... clases GRATIS...para que no os quejeis de que es con "vuestro dinero":

    LES VOCALS
    Les vocals són sons que es produeixen sense que la sortida de l’aire expirat trobi cap
    obstrucció. En català, totes les vocals són sonores; això és, es produeixen amb vibració
    de les cordes vocals. Generalment són orals, és a dir, s’articulen amb el vel del paladar
    en tensió, bloquejant el pas de l’aire cap a la cavitat nasal; però ocasionalment poden
    esdevenir nasals en contacte amb consonants nasals en la seqüència fònica (cf. § 3, fig.
    I.1).
    Les vocals poden ésser classificades a partir del grau d’elevació i d’avançament de la
    llengua, i a partir de la posició plana o arrodonida dels llavis. Tenint en compte el grau
    d’elevació de la llengua, les vocals es classifiquen en altes ( i ), mitjanes altes ([e] i
    [o]), mitjana ([´]), mitjanes baixes ([E] i [ç]) i baixa ([a]). Partint del grau d’avançament de
    la llengua, es classifiquen en anteriors (, [e] i [E]), centrals ([a] i [´]) i posteriors (, [o] i
    [ç]). Les vocals posteriors, a més, es produeixen amb labialització o arrodoniment dels
    llavis. Aquesta caracterització de les vocals apareix esquematitzada en el quadre I.1.
    QUADRE I.1
    Caracterització de les vocals
    Segons el grau Segons el grau d’avançament lingual
    d’elevació lingual anteriors centrals posteriors*
    altes i u
    mitjanes altes e o
    mitjana ´
    mitjanes baixes E ç
    baixa a
    * Les vocals posteriors són també labialitzades.
    Com podem observar en aquesta representació, les vocals posteriors tenen un grau de posterioritat
    semblant, amb independència del grau d’elevació de la llengua. En el cas de les vocals anteriors, en
    canvi, el grau d’anterioritat és inversament proporcional al d’obertura: com més anteriors, més altes (o
    tancades). La vocal [´] s’anomena, per tradició, vocal neutra, ja que no és ni alta ni baixa, ni anterior ni
    posterior. La vocal [a] pot ésser caracteritzada com a central, encara que la posició del cos de la
    llengua, més avançat o més endarrerit, varia segons el parlar i el context fònic. També presenten una
    FONÈTICA I FONOLOGIA 6
    certa variació les vocals mitjanes baixes: més baixes, o obertes, en valencià i en baleàric que en central i
    nord-occidental.
    El sistema vocàlic delimitat fins ara ha d’ésser matisat en dues direccions diferents,
    l’una contextual i l’altra dialectal. Des d’un punt de vista contextual, cal establir una
    clara diferència entre el vocalisme tònic i el vocalisme àton; és a dir, entre les vocals que
    apareixen en síl·laba tònica i les que apareixen en síl·laba àtona. Des d’un punt de vista
    dialectal, a més, cal tenir en compte que no tots els parlars catalans tenen el mateix
    inventari vocàlic.
    2.1. EL VOCALISME TÒNIC
    La major part dels parlars catalans tenen un sistema amb set vocals diferenciades en
    síl·laba tònica (quadre I.2).
    QUADRE I.2
    Les vocals tòniques
    Vocal Exemples
    camí, família, illa, proteïna, raïm, Tuïr, unir
    [e] bé, carrer, Dénia, febre, Figueres, més, Tuixén
    [E] Elx, èxit, hivern, mel, Portè, Reus, sentència, Vallès
    [a] aglà, Alacant, casa, mà, Perpinyà, sac
    [ç] Castellbò, el Coll, dona, repòs, ressò, soca
    [o] camió, cançó, les Corts, poma, senyor, Sóller
    llaüt, núvol, peüc, puça, Taüll, ungla, Verdú, xampú
    Aquest sistema és propi del central, el nord-occidental, el valencià i part del baleàric. Juntament
    amb aquest sistema general, hi ha dos sistemes d’àmbit més restringit, que es diferencien del sistema
    general perquè presenten diverses particularitats pel que fa a les vocals mitjanes:
    a) el sistema propi de la major part dels parlars baleàrics, que consta de vuit vocals, és a dir, les set
    generals i la vocal neutra [´], i
    b) el sistema del septentrional, que es caracteritza pel fet d’haver perdut l’oposició entre vocals
    mitjanes altes i mitjanes baixes, i només consta, per tant, de les cinc vocals , [e], [a], [o] i .
    2.1.1. La variació en la distribució de les vocals mitjanes
    La distribució de les vocals mitjanes no és del tot homogènia en el conjunt del
    domini lingüístic, i en certs casos es constaten vacil·lacions o pronúncies diferents,
    sobretot en les vocals de la sèrie anterior ([e] i [E]).
    Una part important d’aquestes divergències són motivades pels factors següents:
    FONÈTICA I FONOLOGIA 7
    a) L’evolució de la vocal [e] del llatí vulgar en els dos grans blocs dialectals. A causa d’aquesta
    evolució, hi ha tota una sèrie de mots que es pronuncien amb [e] en nord-occidental i en valencià, amb
    [E] en central i en determinats parlars baleàrics, i amb [´] en la resta del baleàric. Es tracta de mots com
    ara cadena, cera, francès o merèixer. Un nombre més reduït de mots, entre els quals es troben pèl i
    vel, tenen [´] en parlars baleàrics i [E] en la resta del català. En tots aquests casos són igualment
    acceptables les diferents pronúncies tradicionals, independentment que quedin reflectides o no a
    través de l’accentuació gràfica (cf. IV, § 1.1.2).
    b) L’adaptació de certs mots cultes. En aquest tipus de mots és fàcil d’observar un predomini de
    les vocals mitjanes baixes ([E] i [ç]) en la pronúncia més genuïna. Aquest predomini, tanmateix, no és
    exempt de vacil·lacions o de diferències entre els parlars. Per exemple, els mots cultes en -ecte, -ecta,
    -epte i -epta (defecte, provecta, precepte, inepte/inepta) tenen [E] en valencià i en baleàric, però [e]
    en altres parlars. En canvi, els mots cultes acabats en -ema (morfema, problema, teorema) i en -ense
    (castrense, forense) tenen [E] en central i [e] en altres parlars. En aquests casos de vacil·lació, són
    igualment acceptables les diferents pronúncies. Amb tot, no és acceptable la tendència a generalitzar
    les vocals mitjanes altes ([e] i [o]) que es constata sobretot en determinats parlars de sectors urbans a
    causa, sens dubte, de la imitació de la pronúncia castellana.
    c) La tendència a convertir la [o] en [ç] en síl·laba inicial (o en monosíl·labs). A causa d’aquesta
    tendència, en la major part dels parlars, s’ha produït el canvi de [o] en [ç] en mots com ara com,
    crosta, flor, hora, nom, olla, plor, roig, soca, sol i sostre, i presenten vacil·lació en la pronúncia uns
    quants mots amb el diftong ou (jou, pou, tou) i diversos mots cultes (corts, mot, vot, zona). En
    aquests casos, són acceptables les diferents pronúncies. No han seguit, però, aquesta tendència els
    parlars centrals de transició al septentrional, que mantenen la [o] en tots els casos, ni el septentrional,
    on tota [o] esdevingué en l’antic. El septentrional, a més, presenta una altra peculiaritat, ja que la
    [ç], que en certs parlars s’ha convertit en [o], ha esdevingut en síl·laba travada amb nasal: font,
    pont. És recomanable d’evitar aquesta darrera pronúncia en els registres formals.
    2.1.2. La distribució de les vocals mitjanes anteriors
    Deixant de banda les diferències vistes en el § 2.1.1, és possible delimitar unes
    quantes tendències generals en la distribució de les vocals mitjanes anteriors. Els
    principals casos en què apareix la vocal [E] en la major part del domini lingüístic
    ocorren:
    a) En la major part dels mots cultes, com ara pètal, telègraf, especialment en els
    mots esdrúixols, com ara anècdota, gènere, gènesi i rèmora (tret de llémena,
    témpores; els femenins cérvola, feréstega, llépola, i, en valencià, sèmola), i també en
    mots amb i o u en síl·laba posttònica: col·legi, exèrcit, èxit, incendi, inèdit, neci,
    obsequi, misteri; cèl·lula, fècula, ingenu, molècula, perpetu, pèrdua.
    Malgrat tot, en determinats parlars orientals la vocal tònica del sufix -ència sona [e]: ciència,
    innocència, paciència. També es pronuncien amb [e] en occidental, i presenten una certa vacil·lació en
    oriental, els mots Dénia, sèpia, sèquia i sènia (o sénia).
    FONÈTICA I FONOLOGIA 8
    b) Davant de l, simple o geminada: arrel, cel, gel, melsa, tela; cel·la, novel·la,
    parcel·la.
    En fan excepció mots com ara feltre i, en valencià, delta i selva.
    c) Davant de rr: ferro, guerra, serra, terra.
    d) Davant de r seguida d’una altra consonant: cert, gerd, perdre (i la resta de
    formes rizotòniques), hivern, perla, verb, verd, vèrtex.
    En fan excepció diversos mots en què la segona consonant és labial: cérvol, herba, serp, terme; en
    valencià, erm, ferm, tèrbol; Cercs i Berga en la pronúncia local, i, en parlars baleàrics verd,
    pronunciada amb vocal neutra.
    e) En altres casos, com ara determinats mots amb el diftong -eu: deu, fideu,
    museu, peu, preu; uns quants noms i adjectius amb el grup -ndr-: cendra, divendres,
    gendre, tendre, i certs antropònims: Josep, Vicenç o Vicent.
    El diftong -eu es pronuncia amb [e] si la u alterna amb v en una forma flexionada o
    en mots de la mateixa família: breu/brevetat, greu/gravíssim, manlleu/manllevadís,
    meu/meva, neu/nevada.
    Com hem comentat més amunt, hi ha una sèrie de mots que es pronuncien amb [E] en el central i
    en certs parlars baleàrics, però amb [´] en la resta de parlars baleàrics i amb [e] en l’occidental. Sense
    pretendre ésser exhaustius, delimitem tot seguit diverses línies generals d’aquesta triple pronúncia
    tradicional:
    a′ ) Presenten la triple distinció la major part dels mots aguts que es pronuncien amb [E] en el
    català central i en part del baleàric. Per exemple, els mots amb les terminacions -ès de gentilicis
    (alguerès, anglès), participis (admès, atès, compromès) i adjectius (cortès); -et i -eta aspectives
    (altet, tauleta); -er d’infinitius (voler, saber), i d’altres mots, com ara cinquè, ple, què, tres, estret,
    cabell, fred i sec.
    b′ ) També presenten la triple pronúncia les formes rizotòniques de molts verbs de la conjugació I
    els acabats en -ejar com envejar, en -egar com bategar, etc. i de determinats verbs de la
    conjugació II, que són planes: concretament, els verbs beure, creure, deure, veure i llurs derivats; els
    verbs conèixer, merèixer, parèixer i els derivats; els verbs amb infinitiu acabat en -ndre (aprendre,
    dependre, despendre, vendre), i els imperfets rizotònics (feia, feies, fèiem).
    c′ ) La distinció apareix, finalment, en altres mots plans, com ara abella, bresca, cadena, cella,
    cera, orella i teula.
    2.1.3. La distribució de les vocals mitjanes posteriors
    En la sèrie posterior podem formular també unes quantes tendències sobre la
    distribució de les vocals mitjanes posteriors. En molts casos, però, les excepcions resulten
    tan nombroses com les formes regulars. Els principals casos en què apareix la
    vocal [ç] ocorren:
    FONÈTICA I FONOLOGIA 9
    a) En la major part dels mots cultes (anòmal, autònom, hidrogen, pròleg);
    especialment en mots que contenen una i o una u en síl·laba posttònica (Antoni,
    bibliòfil, custòdia, elogi, lògica; còmput, cònjuge, corpus, mòdul), i en mots
    esdrúixols (còmode, nòmada, òrfena, pròrroga).
    En fan excepció mots com els següents: fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, góndola; estómac,
    furóncol, góndol; forma.
    b) En diftong decreixent: Alcoi, almoina, boira, heroi; bou, dijous, nou, ou, prou, i
    en les formes rizotòniques dels verbs cloure, coure, moure i ploure.
    En fan excepció les formes verbals fou i sou i, amb vacil·lacions en diversos parlars, en mots com
    ara jou, pou, tou (cf. § 2.1.1.c) i Sant Boi ([o]) en la pronúncia local.
    c) En els monosíl·labs aguts acabats en -o (llevat de la forma verbal só i de
    l’adverbi no): bo, do, jo, pro, so, tro (i de debò, ressò, retrò, ultrasò, etc.); els
    demostratius ço, açò, això, allò; les conjuncions o (llevat de pronúncies relaxades),
    però i emperò, i les expressions daixò, dallò i madò (cf. § 2.1.1.c).
    d) En uns quants mots acabats en -os: arròs, cos, espòs, gros, os, repòs, terròs,
    tros.
    En fan excepció els nombrosos adjectius derivats amb el sufix qualitatiu -ós: grogós, aquós,
    generós.
    e) En diversos mots acabats en -osa: cosa, llosa, nosa, rosa, prosa.
    f ) En alguns dels mots en què la vocal és seguida dels grups consonàntics -rt〈a〉, -
    lt〈a〉, -ldr- o -ndr-: confort, conhort, consort, fort, hort, import, mort, sort,
    suport, tort, horta, porta; giravolt, revolt, revolta; absoldre, doldre, moldre,
    resoldre; compondre, correspondre, pondre, tondre.
    En fan excepció els mots següents: cort; molt (quantificador), escolta; fondre.
    g) En molts mots acabats en les terminacions següents: -oc, -oca (albercoc, foc,
    groc, xoc; lloca, oca, roca); -ofa (carxofa, estrofa); -oig, -oja (boig, roig; boja,
    roja); -ol, -ola (bunyol, consol, dol, vol; cassola, escarola, escola, ****, sola); -ossa
    (brossa, carrossa, crossa); -ost, -osta (cost, impost, pressupost, rebost; costa,
    crosta, posta); -ot, -ota (clot, dot, got, ninot; cabota, granota, nota, pilota, pota).
    En fan excepció els mots següents: boc, boca; estoig; gola, i, en valencià i baleàric, bola, cola;
    bossa, gossa, óssa, rossa; agost, congost, most, llagosta; bot, brot, mot, nebot, rot, tot.
    FONÈTICA I FONOLOGIA 10
    h) En altres mots, molts dels quals són monosíl·labs o tenen l’accent en la primera
    síl·laba: cor, dona, flor, or, prova, plor, roba, roda (cf., però, § 2.1.1.c), i també les formes
    rizotòniques de verbs com ara constar (consta), llogar (lloga), **** (roba),
    tocar (toca) i trobar (troba).
    2.2. EL VOCALISME ÀTON
    En síl·laba àtona, tots els parlars presenten un sistema vocàlic reduït. Els més
    generals són el sistema de la major part dels parlars orientals, reduït a tres vocals (,
    [´] i ), i el sistema dels parlars occidentals, reduït a cinc vocals (, [e], [a], [o] i ).
    En els parlars orientals hi ha, a més, dos sistemes d’àmbit més restringit:
    a) el sistema propi de la major part dels parlars mallorquins, que té quatre vocals, és a dir, les tres
    generals en els parlars orientals i la [o], i
    b) el sistema de l’alguerès, reduït a les vocals , [a] i .
    En tot cas, convé no confondre aquest darrer sistema amb la tendència a generalitzar la pronúncia
    [a] en substitució de [´], que es constata recentment en determinats sectors urbans de parlars orientals:
    c[a]ntral, cos[a], [a]scolt[a]. Aquesta tendència, motivada per factors externs a la llengua, no és
    acceptable.
    2.2.1. La reducció vocàlica
    Les diferències existents entre el vocalisme tònic i l’àton són degudes al fet que hi
    ha vocals que presenten un timbre diferent segons que apareguin en posició tònica o
    àtona en les diferents formes flexionades d’un mot o en mots de la mateixa família (cf.
    § 8.3.1; per al concepte de família, cf. III, § 2). Aquest procés, anomenat reducció vocàlica,
    consisteix en l’ascens o en la centralització de les vocals que s’hi veuen afectades. En el
    quadre I.3 podem veure els diferents tipus de reducció sistemàtica que s’esdevenen en
    els dos grans blocs dialectals.
    QUADRE I.3
    Reducció vocàlica en els dos grans blocs dialectals
    Parlars orientals Parlars occidentals
    i u i u
    e
    ´
    o e o
    E ç E ç
    a a
    FONÈTICA I FONOLOGIA 11
    Com podem observar en aquests quadres, en posició àtona es mantenen les vocals i en tot el
    domini, i [e], [a] i [o] en els parlars occidentals. Òbviament, també es manté la vocal neutra que
    apareix, en parlars baleàrics, en síl·laba tònica de mots com ara cadena.
    Amb els exemples del quadre I.4 podem constatar la relació existent entre les
    vocals en síl·laba tònica i en síl·laba àtona en els dos grans blocs dialectals.
    QUADRE I.4
    Relació entre les vocals tòniques i les vocals àtones
    en els dos grans blocs dialectals
    Síl·laba tònica Síl·laba àtona
    general parlars orientals parlars occidentals
    m[i¤]ra, fam[i¤]lia mrar, famliar mrar, famliar
    p[e¤]sa, carr[e¤]r p[´]sar, carr[´]ró p[e]sar, carr[e]ró
    g[E¤]la, m[E¤]l g[´]lar, m[´]lós g[e]lar, m[e]lós
    c[a¤]nta, c[a¤]sa c[´]ntar, c[´]seta c[a]ntar, c[a]seta
    p[ç¤]sa, s[ç¤]ca psar, scota p[o]sar, s[o]cota
    d[o¤]na’m, p[o¤]ma dnar, pmera d[o]nar, p[o]mera
    p[u¤]ja, [u¤]ngla pjar, nglot pjar, nglot
    Com hem indicat, la major part del mallorquí no presenta reducció en sinó en [o] i, en aquest
    punt, es comporta com els parlars occidentals. Cal tenir en compte, però, que en mallorquí la vocal [o]
    s’ha convertit en en mots en què és seguida d’una síl·laba generalment tònica amb i o u: homilia,
    montuïrer (de Montuïri), sospira, comú. Aquesta modificació també es produeix d’una manera menys
    sistemàtica en certs parlars occidentals.
    Tanmateix, no tots els casos de vocals àtones són imputables a l’efecte de la reducció vocàlica tal
    com ha estat definida anteriorment. Així, mots com ara camisa, ganivet, pendent, petó, consum i
    promesa no presenten formes relacionades que permetin identificar l’alternança vocàlica sistemàtica.
    Amb tot, també considerarem que en aquests casos hi ha reducció, ja que la pronúncia d’aquestes
    vocals en els diferents parlars coincideix amb els processos sistemàtics delimitats suara.
    2.2.2. Excepcions a la reducció vocàlica
    La reducció vocàlica presenta excepcions de caràcter morfològic, contextual i lèxic:
    a) Les excepcions morfològiques tenen a veure amb els processos de composició i
    amb determinats processos de derivació, i es donen en tots els parlars. En els mots
    compostos, en els mots derivats amb prefix tònic i en els adverbis acabats en -ment,
    l’accent del constituent morfològic de l’esquerra s’afebleix i, segons el cas, pot arribar a
    desaparèixer (cf. § 8.3.2). No es produeix, però, la reducció de la vocal que té un
    caràcter tònic quan el constituent actua com a mot independent; és el cas de mots
    compostos com ara camallarg ([a]), pèl-curt ([E]), Castellvell ([e]), Pedraforca ([e]),
    Collbató ([ç]), lloctinent ([ç]), Portocolom ([ç]) i correfoc ([o]); de prefixos tònics
    FONÈTICA I FONOLOGIA 12
    com ara sobrecàrrega ([o]), i d’adverbis acabats en -ment com ara ràpidament ([a]),
    tendrament ([E]) i bonament ([ç]).
    Amb tot, hi ha vacil·lació entre el manteniment i la reducció, o bé hi ha reducció, en certs mots
    compostos o prefixats molt usuals que deixen d’ésser percebuts com a tals: contradir, entrepà,
    entretemps, prepotent.
    b) Les excepcions contextuals es donen només en els parlars orientals i es deuen al
    manteniment de la vocal [e] i, en alguns casos, de les vocals [o] i [a], en determinats
    grups vocàlics en hiat que apareixen sobretot en mots cultes.
    Vegem-ne uns quants casos:
    a′ ) En el grup ea.
    [ea¤] crear, cineasta, real, teatre
    [e´] creació, realisme, teatret, reaparèixer, àrea, nàusea, aleatori
    b′ ) En el grup ee.
    [e´] àrees, nàusees, pàncrees
    [ee¤] (o [´e¤]) alineés, anorreéssim
    [eE¤] (o [´[email protected]]) alineem, anorreem (en parlars baleàrics, el grup [eE¤] es realitza [e´@])
    En posició pretònica, en canvi:
    [´´] (o [´]) neerlandès, sobreentès
    c′ ) En el grup ae.
    [´e] (o [´´]) israelià, ismaelita
    d′ ) En el grup eo hi ha vacil·lació entre la reducció i la no-reducció de la primera vocal quan es
    tracta de mots de caràcter culte.
    [eç¤] (o [´ç¤]) arqueòleg, beoci, eòlic, ideòleg, teòric
    [eó] (o [´ó]) camaleó, neó, panteó
    [eu] (o [´u]) neologisme, paleontologia
    En aquest grup és més habitual la reducció quan la segona vocal és àtona: teoria, arqueologia,
    geologia ([´u]). En el mot lleó, d’altra banda, se sol fer habitualment la reducció ([´ó]); quan és
    cognom, però, el trobem sovint pronunciat amb [e] ([eó]).
    c) En els parlars orientals, finalment, hi ha una sèrie d’excepcions a la reducció
    vocàlica que tenen un caràcter purament lèxic.
    FONÈTICA I FONOLOGIA 13
    Concretament:
    a′ ) Hi ha parlars en què es constata una certa vacil·lació entre les pronúncies vocàliques reduïdes
    (amb [´] i ) i les no reduïdes (amb [e] i [o], respectivament) en síl·laba posttònica de cultismes (àloe,
    apòcope, base, classe, còlera, cràter, fase, frase, gluten, ídem, laringe, òpera, tàndem, còlon),
    manlleus lèxics (bàsquet, gàngster, waterpolo, casino), sigles i acrònims (RENFE, UNESCO), formes
    truncades (tele), topònims (Blanes, Pedralbes), antropònims (Irene, Balmes, Víctor, Penèlope) i
    prefixos i formes prefixades (ante〈penúltim〉, vice〈president〉, euro〈comunisme〉, ibero〈romà〉). En
    aquests mots, almenys en tots els que estan plenament integrats en la llengua, les pronúncies més
    apropiades són [´] i , d’acord amb el sistema vocàlic àton dels parlars orientals.
    b′ ) És pròpia de certs parlars baleàrics la pronúncia no reduïda en els casos següents: en la vocal
    del radical dels verbs que tenen una [e] en les formes rizotòniques (pecar, pregar, esperar); en la
    vocal dels derivats nominals que tenen una [e] en la síl·laba tònica del mot primitiu (herbeta,
    ventada), i en la vocal de la terminació -ec en síl·laba posttònica (mànec, càrrec).
    2.2.3. Altres modificacions vocàliques
    L’escassa prominència de les síl·labes àtones facilita que les vocals es puguin veure
    sotmeses a ascensos, descensos o elisions condicionats pel context fònic. La
    modificació més sistemàtica és la que es produeix en els parlars occidentals, amb la
    vocal [a] com a marca de gènere o desinència verbal que esdevé [e] quan es troba
    travada per una consonant, com es pot observar en l’alternança que aquestes vocals
    presenten en les formes flexionades següents: dona però dones, canta però cantes
    o canten. Òbviament, aquesta alternança és purament gràfica en els parlars orientals,
    ja que en tots dos casos la vocal es realitza [´].
    Hi ha una sèrie de modificacions que estan restringides generalment a un parlar o grup de parlars i
    no són recomanables en els registres formals. Es tracta, concretament, de modificacions com les
    següents:
    a) El canvi de e ([´] o [e], segons els parlars) en i en contacte amb una consonant palatal. Aquesta
    modificació, provocada pel caràcter tancador de les consonants palatals, es tradueix en pronúncies del
    tipus gner per gener, djú per dejú o quxal per queixal.
    b) L’harmonia vocàlica, típica de certs parlars valencians, d’acord amb la qual, la vocal a en posició
    final de mot es converteix en [ç] o en [E] quan el mot té una [ç] o una [E], respectivament, en la síl·laba
    tònica precedent: pilot[ç] per pilota, port[ç] per porta, pos[ç] per posa; serr[E] per serra, terr[E] per
    terra.
    c) El pas de la e a o per assimilació amb una vocal posterior tònica, pròpia de parlars baleàrics:
    colz[o] per colze, nostr[o] per nostre, j[o]noll per genoll.
    d) La pronúncia [a] de la e en síl·laba travada inicial, pròpia del nord-occidental i el valencià.
    Aquesta pronúncia és bastant sistemàtica en tots els parlars occidentals en mots que comencen per
    en-, em- i es-: [a]ncetar per encetar, [a]mbut per embut, [a]scoltar per escoltar. No és tan general
    en altres contextos: ll[a]uger per lleuger, ll[a]nçol per llençol, [a]ixam per eixam, [a]lefant per elefant,
    [a]legant per elegant, s[a]ncer per sencer.
    e) La pronúncia [o] de la u en mots que tenen una i en la síl·laba posterior, que es produeix en
    parlars baleàrics i valencians: Ll[o]ís per Lluís, m[o]nicipal per municipal.
    FONÈTICA I FONOLOGIA 14
    f ) L’elisió de la vocal neutra de la síl·laba final que es produeix en parlars baleàrics i septentrionals
    en mots esdrúixols com ara besti per bèstia, ciencis per ciències, graci per gràcia, histori per
    història.
    g) La caiguda de a o e pretòniques i la consegüent formació de grups consonàntics amb r, com
    ara les pronúncies brana per barana, tronja per taronja, prò per però, vritat per veritat i Tresa per
    Teresa.
    un saludo,
    imf_13

    "la pobreza es la peor forma de violencia" Gandhi

    zcaZ99Z.jpg?1
    Ferrari_logo.png
  • znkznk MegaForero ✭✭✭✭
    Se te ha olvidado poner lo del tocho...image
    - Pues mi mujer conduce como un rayo.
    - ¿Tan rápida es?.
    - No, es que siempre va a parar a los árboles.


    images?q=tbn:ANd9GcTDih6E2sfJIaG_uBnpyl-04FiFiv7RSMYM5pWCqPlOYRNVVkVbHg
  • imf13imf13 MegaForero ✭✭✭
    znk escribió :
    Se te ha olvidado poner lo del tocho...image
    ya... lo siento... y precisamente a tí que seguro ya sabes catalán....image
    un saludo,
    imf_13

    "la pobreza es la peor forma de violencia" Gandhi

    zcaZ99Z.jpg?1
    Ferrari_logo.png
  • agularroagularro Forero Master ✭✭✭✭
    mercro escribió :
    Pues en dar clases de catalán y de costumbres catalanas a los inmigrantes...

    Y luego a pedir pasta porque se les estropean los trenes.



    http://www.20minutos.es/noticia/283877/0/cursos/catalan/inmigrantes/

    en imponer el catalan a todos hasta en la sopa y en perseguir y atacar a castellano
    0001-0406-1116-2847_SM.jpg
    Viva España





  • agularroagularro Forero Master ✭✭✭✭
    ah, se me olvidaba y en doblar pelis porno en catalan!!!
    0001-0406-1116-2847_SM.jpg
    Viva España





  • mercromercro MegaForero
    agularro escribió :
    ah, se me olvidaba y en doblar pelis porno en catalan!!!

    ****, no sería capaz de hacerme una gallarda oyendo **** en catalán...image image image image image image image
    20090327085820.jpg "De la homosexualidad antes no se hablaba, luego estuvo mal visto, después se puso de moda y hasta fue síntoma de modernidad, ahora se le hace propaganda y hasta se fomenta...cuando sea obligatorio, que avisen para poder cambiar de país."
  • imf13imf13 MegaForero ✭✭✭
    mercro escribió :
    ****, no sería capaz de hacerme una gallarda oyendo **** en catalán...image image image image image image image
    tranquilo que Alonso aún no sabe...y eso que tuvo unos cuantos años para intentarlo....imageimageimageimageimageimage
    un saludo,
    imf_13

    "la pobreza es la peor forma de violencia" Gandhi

    zcaZ99Z.jpg?1
    Ferrari_logo.png
  • jo.ejo.e MegaForero ✭✭✭✭✭
    a los rumanos , bulgaros de cataluña no les sera dificil hablar polaco, ahora a los negros moros y sudacas no me los imagino ..escolti tu... ademas con lo nazis que son alli que repudian todo lo de fuera.......
    Un hombre inteligente siempre se repone de un fracaso,un hombre mediocre nunca se repone de un triunfo.///// Gaste mucho dinero en coches,alcohol y mujeres....El resto lo malgaste.
    TE ANIMARÉ CUANDO MENOS LO MEREZCAS PUES SERÁ CUANDO MAS LO NECESITES.
    VAMOS CAMPEÓN¡¡¡ bannerequipos.gif
    Forza Inter¡¡¡

    image.php?u=236&dateline=1180687144
  • mercromercro MegaForero
    imf13 escribió :
    tranquilo que Alonso aún no sabe...y eso que tuvo unos cuantos años para intentarlo....imageimageimageimageimageimage


    Una buena traductora de porno catalán diría (en catalán, claro):

    "Todo en la boca, todo en la boca, no derroches nada tirándolo al suelo..."
    image image image image image image
    20090327085820.jpg "De la homosexualidad antes no se hablaba, luego estuvo mal visto, después se puso de moda y hasta fue síntoma de modernidad, ahora se le hace propaganda y hasta se fomenta...cuando sea obligatorio, que avisen para poder cambiar de país."
  • GoiatGoiat Forero Senior ✭✭✭
    **** tu.... pues ayer en el "entrelinies" usease "entrelineas", usease programa de tv3 salió un ghaniano , usease natural de ghana (o es gahna?) militante de ERC. Que gracia ahi todo negro con su barretina, usease gorro tipico catalan.

    Tamien salio un morito, usease un marroquiniano (natural de marruecos se entiende) con su estelada, usease bandera indepe, y el **** en alto.


    P.S. Se me saltaban las lágrimas de la emocion,,,


  • jo.ejo.e MegaForero ✭✭✭✭✭
    marctaull escribió :
    **** tu.... pues ayer en el "entrelinies" usease "entrelineas", usease programa de tv3 salió un ghaniano , usease natural de ghana (o es gahna?) militante de ERC. Que gracia ahi todo negro con su barretina, usease gorro tipico catalan.

    Tamien salio un morito, usease un marroquiniano (natural de marruecos se entiende) con su estelada, usease bandera indepe, y el **** en alto.


    P.S. Se me saltaban las lágrimas de la emocion,,,

    ya ves lo que sabran esos de la historia de polonia, y de porque se quiere independizar,, pos aver si con un poco de suerte todos los moros y negros que hay aki qtarrizan alli.
    Un hombre inteligente siempre se repone de un fracaso,un hombre mediocre nunca se repone de un triunfo.///// Gaste mucho dinero en coches,alcohol y mujeres....El resto lo malgaste.
    TE ANIMARÉ CUANDO MENOS LO MEREZCAS PUES SERÁ CUANDO MAS LO NECESITES.
    VAMOS CAMPEÓN¡¡¡ bannerequipos.gif
    Forza Inter¡¡¡

    image.php?u=236&dateline=1180687144
  • imf13imf13 MegaForero ✭✭✭
    jo.e escribió :
    ya ves lo que sabran esos de la historia de polonia, y de porque se quiere independizar,, pos aver si con un poco de suerte todos los moros y negros que hay aki qtarrizan alli.
    de verdad que no es mi intención comparar lo que hacen "los moros" para integrarse en Catalunya con lo que hicieron en Madrid....

    DÉJALO!!!!!!!!....por favor....
    un saludo,
    imf_13

    "la pobreza es la peor forma de violencia" Gandhi

    zcaZ99Z.jpg?1
    Ferrari_logo.png
  • jo.ejo.e MegaForero ✭✭✭✭✭
    imf13 escribió :
    de verdad que no es mi intención comparar lo que hacen "los moros" para integrarse en Catalunya con lo que hicieron en Madrid....

    DÉJALO!!!!!!!!....por favor....


    que deje el que????? los moros para integrase en madrid se dedican y dedicaron a vender costo.....para los porreros...

    El tema esta ..en.que **** sabra un tio de ghana y un moro de cataluña para que vaya proclamando independencia, (lo sigo diciendo , mira que es cutre el nazionalismo de cataluña) y los de ERC tan contentos de que salga un moro con la banderita y demas..... madre mia yo si fuese nacionalista evitaria ese tipo de imagenes
    Un hombre inteligente siempre se repone de un fracaso,un hombre mediocre nunca se repone de un triunfo.///// Gaste mucho dinero en coches,alcohol y mujeres....El resto lo malgaste.
    TE ANIMARÉ CUANDO MENOS LO MEREZCAS PUES SERÁ CUANDO MAS LO NECESITES.
    VAMOS CAMPEÓN¡¡¡ bannerequipos.gif
    Forza Inter¡¡¡

    image.php?u=236&dateline=1180687144
  • nadal206nadal206 Forero Senior ✭✭✭
    jo.e escribió :
    ya ves lo que sabran esos de la historia de polonia, y de porque se quiere independizar,, pos aver si con un poco de suerte todos los moros y negros que hay aki qtarrizan alli.

    No, es que vienen aqui a aprender que Al- andalus llega hasta el Ebro, que del Ebro para abajo eso ya es territorio Magrebí y aqui lo que hacemos es enseñarles nuestro idioma por aquello de hacer negocios, como el Ingles lo hablan los yankees y les tienen un poco de mania...
    07DUBCASAC_LA%20-%200026.jpg

    07DUBCASAC_LA%20-%200115.jpg
  • imf13imf13 MegaForero ✭✭✭
    jo.e escribió :
    que deje el que????? los moros para integrase en madrid se dedican y dedicaron a vender costo.....para los porreros...

    El tema esta ..en.que **** sabra un tio de ghana y un moro de cataluña para que vaya proclamando independencia, (lo sigo diciendo , mira que es cutre el nazionalismo de cataluña) y los de ERC tan contentos de que salga un moro con la banderita y demas..... madre mia yo si fuese nacionalista evitaria ese tipo de imagenes
    Como mínimo a Catalunya vienen a Integrarse y no a su antónimo como hacen en Madrid.. menudo respeto...
    un saludo,
    imf_13

    "la pobreza es la peor forma de violencia" Gandhi

    zcaZ99Z.jpg?1
    Ferrari_logo.png
  • jo.ejo.e MegaForero ✭✭✭✭✭
    nadal206 escribió :
    No, es que vienen aqui a aprender que Al- andalus llega hasta el Ebro, que del Ebro para abajo eso ya es territorio Magrebí y aqui lo que hacemos es enseñarles nuestro idioma por aquello de hacer negocios, como el Ingles lo hablan los yankees y les tienen un poco de mania...


    DECIAS??

    http://www.socialistes.cat/ambit/immigracio/Noticies/Noticies_externes/view.asp?id=91405&indexable=True

    Catalunya concentra 120.000 marroquíes, el 36% de los que se han instalado en España
    El prototipo del marroquí en Catalunya es el de un joven llegado en los noventa desde Nador y que trabaja en la construcción
    Catalunya concentra 120.000 marroquíes, el 36% de los que se han instalado en España

    El prototipo del marroquí en Catalunya es el de un joven llegado en los noventa desde Nador y que trabaja en la construcción

    DISPERSIÓN
    Los marroquíes están presentes en el 71% de los 946 municipios catalanes


    PROCEDENCIA
    La mayoría de los inmigrantes viene del norte, sobre todo de Nador

    JOSEP PLAYÀ MASET - 03/03/2005
    BARCELONA

    Los primeros flujos migratorios de marroquíes que llegaron a España a principios de los años 70 se instalaron en Catalunya, y hoy ya se puede aludir a la existencia de una segunda generación formada por escolares que tienen entre 7 y 12 años y hablan perfectamente catalán. Son ya más de 120.000 los marroquíes que viven en Catalunya, una cifra que supera la población de Lleida, Tarragona o Santa Coloma de Gramenet. Y su presencia llega a 676 municipios catalanes sobre 946 (el 71,5%).

    Los datos corresponden al Atlas de la inmigración marroquí en España, elaborado por el Taller de Estudios Internacionales de la Universidad Autónoma de Madrid y dirigido por Bernabé López y Mohamed Berraine, que ha contado con la colaboración de 87 expertos. Este estudio, presentado ayer en Barcelona, fue definido por Andreu Claret, director del Institut Europeu de la Mediterrània, como "un libro de cabecera para los políticos". El conseller en cap de la Generalitat, Josep Bargalló, hizo una autocrítica de los poderes públicos al señalar que hasta ahora "la inmigración se ha considerado como una masa apolítica, valorada sólo como mano de obra". El propio Bargalló recordó que en diez años la población inmigrante de origen marroquí ha pasado en Catalunya de 30.000 a 120.000 personas y constituye el principal colectivo inmigrante. También se refirió a la necesidad de reconocer los derechos políticos de los inmigrantes y, por consiguiente, el derecho al voto.

    Bernabé López, codirector del Atlas, explicó la evolución de la inmigración marroquí en Catalunya, desde los años 70 cuando el cierre de fronteras en Francia propició que quienes iban de paso se quedaran definitivamente, hasta finales de los 80, cuando la crisis económica en Marruecos y la actitud cerrada de los principales países europeos desvía la inmigración marroquí hacia España e Italia. Ahora, los marroquíes en Catalunya representan el 36% de los que viven en España. "Al principio venían sobre todo hombres, pero después han llegado mujeres solas", hasta el punto que ahora representan el 27,5%. Inicialmente, la gran mayoría se quedaban en Barcelona, pero posteriormente se ha producido un fenómeno de dispersión hasta el punto que en 30 ciudades hay ya más de mil marroquíes. El estudio analiza también su origen, algo inhabitual. Los primeros que llegaron procedían casi exclusivamente de la región de Nador, pero actualmente lo hacen también desde otras ciudades del norte como Larache, Tetuán, Tánger y, lógicamente, Casablanca, que con sus tres millones de habitantes se ha convertido en uno de los epicentros de la inmigración. En cambio, desde Alhucemas se dirigen especialmente hacia Madrid y desde la región fronteriza con Argelia, hacia Murcia. Otro factor analizado es el perfil laboral, de tal modo que se descubre cómo los marroquíes catalanes tienen un mayor peso en el sector servicios y en la construcción y una presencia en la industria que no se da en otras regiones. Por el contrario, su presencia en la agricultura es mínima, a diferencia de lo que sucede en Andalucía o en Murcia.

    Pese a ser uno de los colectivos más asentados en Catalunya, sobre los marroquíes recaen "las principales dudas en torno a su integración social", dice Jordi Moreras, uno de los expertos que ha participado en este estudio. Este autor se refiere de ese modo a los muchos contrastes que genera en Catalunya la presencia marroquí. "Catalunya -escribe- no dispone de ninguna gran mezquita de nueva planta, pero, en cambio, tiene el mayor número de oratorios de todas las regiones de España. Su asociacionismo apenas es reconocido socialmente, pero ya hay un diputado de origen marroquí en el Parlament", en referencia a Mohamed Chaib, diputado del PSC. Y añade otro detalle significativo: en una encuesta de 2001 sobre los valores de los catalanes, el 63% consideraba que lo preferible sería que "los inmigrantes no mantengan sus costumbres y tradiciones, sino que adopten las del país". La media de respuesta en el conjunto del Estado español se situaba en el 38%, lo que lleva al autor a preguntarse sobre las actitudes racistas de los catalanes y sobre la necesidad de revisar el modelo catalán de integración.




    LA FUENTE ES DE SOLCILISTAS CATALANES.


    <!--img src="http://www.socialistes.cat/img/imglluc/ralleta.gif" width="400" height="1">
    shim.gif
    Un hombre inteligente siempre se repone de un fracaso,un hombre mediocre nunca se repone de un triunfo.///// Gaste mucho dinero en coches,alcohol y mujeres....El resto lo malgaste.
    TE ANIMARÉ CUANDO MENOS LO MEREZCAS PUES SERÁ CUANDO MAS LO NECESITES.
    VAMOS CAMPEÓN¡¡¡ bannerequipos.gif
    Forza Inter¡¡¡

    image.php?u=236&dateline=1180687144
  • jo.ejo.e MegaForero ✭✭✭✭✭
    imf13 escribió :
    Como mínimo a Catalunya vienen a Integrarse y no a su antónimo como hacen en Madrid.. menudo respeto...

    ala ala todos los moros a polonia.... para vosotros.... ala alli a que se integren, (modo ironico on) vamos de echo yo en barna nunca he visto bares de moros vendiendo costo , haciendo corrillos en los parque .. no no no ,viajo todas las semanas pero para nada nunca he visto esas cosas...estan integradisimos...
    Un hombre inteligente siempre se repone de un fracaso,un hombre mediocre nunca se repone de un triunfo.///// Gaste mucho dinero en coches,alcohol y mujeres....El resto lo malgaste.
    TE ANIMARÉ CUANDO MENOS LO MEREZCAS PUES SERÁ CUANDO MAS LO NECESITES.
    VAMOS CAMPEÓN¡¡¡ bannerequipos.gif
    Forza Inter¡¡¡

    image.php?u=236&dateline=1180687144

Deja un comentario

NegritaCursivaTacharOrdered listLista sin ordenar
Emoticonos
Imagen
Alinear a la izquierdaCentrarAlinear a la derechaEnciende/apaga vista HTMLActivar/desactivar la página enteraEncender/apagar las luces
Sube imagen o archivo